Subministrament d'aigua contra incendis

Malgrat la manca de consum d'aigua, l'obligació de pagar les taxes de servei i manteniment de comptadors per a una comunitat de propietaris estava justificada per la disponibilitat del subministrament per al seu ús en cas d'incendi, d'acord amb la normativa aplicable i el contracte signat.

L'empresa subministradora va reclamar judicialment a una comunitat de propietaris el pagament de les quotes de diversos anys. El manteniment del comptador i el consum d'aigua, encara que fos nul, s'ha de pagar amb les quotes reclamades, ja que el servei de subministrament ha estat disponible per a la comunitat en tot moment.

La comunitat de propietaris es nega, al·legant:

- mala fe de la subministradora, que hagi vulnerat la doctrina dels actes propis, per no cobrar quotes en un primer moment i després sí cobrar-les;

- la clàusula relativa al pagament de les quantitats reclamades no el preveu explícitament, deixant-lo a l'arbitri d'una de les parts, per la qual cosa és abusiva;

- no s'ha prestat el servei, ja que no hi ha consum d'aigua, per la qual cosa l'import reclamat no es deu íntegrament.

En tot cas, atesos els terminis de prescripció, només serien reclamables les quotes dels tres últims anys.

El Tribunal Suprem, en una sentència recent, ha confirmat l'obligació de la comunitat de satisfer les quotes:

- la doctrina dels actes propis invocada es basa en la protecció de la confiança generada en tercers per actes o conductes passades, però el retard en el cobrament es deu a qüestions organitzatives internes de l'empresa, de manera que no reflecteix una actuació contrària a la bona fe.

- no existeix cap clàusula abusiva en el contracte, ni es contravenen els principis d'informació i bona fe contractual.

– l'incompliment de la llei dels consumidors i usuaris al·legat per la comunitat és genèric i imprecís, i el servei s'ha prestat.

No obstant això, si considera que la reclamació de les quotes de servei i manteniment dels comptadors, que es meriten bimensualment, és el període de cinc anys establert, ja que no es tracta de prestacions diferents que generin deutes separats, sinó d'un deute que s'origina en un contracte de posada a disposició i manteniment durant la vigència de la pòlissa, però que s'ha de pagar periòdicament